BIBIE IN LINIE

Cjapitul 18

LIBERAZION DAL EGJIT

ISRAEL IN EGJIT

Incuintri di Jetro cun Mosè

18 1 Jetro, predi di Madian, missêr di Mosè, al vignì a savê dut ce che Diu al veve cumbinât par Mosè e par Israel so popul; cemût che il Signôr al veve fat saltâ fûr Israel dal Egjit. 2 Jetro, missêr di Mosè, al cjolè Zipore, femine di Mosè, daspò che le veve mandade indaûr, 3 e i siei doi fîs. Un al veve non Gherson parcè che, al veve dit: “Jo o soi un forest in tiere foreste”, 4 e chel altri al veve non Eliezer parcè che “Il Diu di gno pari al è il gno jutori e mi à deliberât de spade dal faraon”. 5 Jetro, missêr di Mosè, al vignì a cjatâ Mosè cui siei fîs e cu la sô femine tal desert là che al jere campât, su la mont di Diu. 6 I diserin a Mosè: “Ve che al rive Jetro to missêr compagnât de tô femine cui siei doi fruts”. 7 Mosè i lè incuintri a so missêr, si butà par tiere denant di lui, lu cjapà a bracecuel e, dopo di jessisi domandâts cemût che a stavin, a jentrarin te tende. 8 Mosè i contà a so missêr dut ce che il Signôr i veve fat al faraon e ai egjizians par vie di Israel, e cetantis conseguencis che a vevin vudis pe strade e che il Signôr ju veve deliberâts. 9 Jetro si passeve a sintî dut il ben che il Signôr i veve fat a Israel e che lu veve deliberât des mans dai egjizians. 10 Jetro al disè: “Benedet seial il Signôr che us à deliberâts des mans dai egjizians e des sgrifis dal faraon, che al à deliberât il popul de sotanance egjiziane. 11 Cumò o sai che il Signôr al è plui fuart di ducj chei altris dius, pal fat che si son compuartâts cun rogance cuintri di lôr”. 12 Jetro, missêr di Mosè, i fasè al Signôr un olocaust e altris sacrificis. Aron e ducj i anzians di Israel a vignirin a mangjâ cul missêr di Mosè in presince di Diu.

Istituzion dai judiçs

13 Tal indoman Mosè si sentà par fâi justizie al popul, intant che il popul al stave in pîts daprûf di lui di buinore fintremai sore sere. 14 Il missêr di Mosè, viodint trop che al scombateve pe int, i disè: “Cemût rivistu mo a disgredeâ dibessôl dutis lis cuistions de int? Parcè stâstu sentât dome tu, a la cuâl che il popul al à di stâ dongje di te di buinore fin sore sere?”. 15 Dissal Mosè a so missêr: “La int e ven di me par savê ce che al pense Diu. 16 Cuant che a àn une cuistion, a vegnin di me. Jo o fâs sentence fra un e chel altri e ur fâs cognossi i decrets di Diu e lis sôs leçs”. 17 E il missêr di Mosè: “E je une robe che no pò lâ! 18 Sta sigûr che tu ti scanarâs, tu e la int che e sta daprûf di te, parcè che la cjame e je masse grivie par te; no tu rivarâs mai fint in font dibessôl. 19 Alore scolte ce che ti consei jo par che Diu al sedi cun te. Impen dal popul reste tu denant di Diu e presentii tu a Diu lis lôr cuistions. 20 Indreciju sui decrets e su lis leçs, fâsiur cognossi il troi che a àn di lâ e ce che a àn di fâ. 21 Ma però sielgiti, framieç di dute la int, un pôcs di oms cussients, plens di timôr di Diu, sigûrs, di chei che no si lassin comprâ e metiju sore di lôr come sorestants di miârs, sorestants di centenârs, sorestants di cincuantinis e sorestants di desenis. 22 A fasaran sentence pal popul ogni moment. Pes cuistions impuartantis a vignaran di te e pai berdeis di nuie si rangjaran lôr. Cussì tu ti sliserissis la cjame, e lôr le puartaran cun te. 23 Se tu fasarâs chest, che tal ordene Diu, tu rivarâs a tignî dûr, e dute cheste int, par chel che le rivuarde, e podarà tornâ in pâs a cjase sô”.

24 Mosè al lè daûr dal consei di so missêr e al fasè dut ce che i veve dit. 25 Mosè al sielgè, fra ducj i israelits, oms di sintiment e ju metè sorestants dal popul: sorestants di miârs, sorestants di centenârs, sorestants di cincuantinis e sorestants di desenis. 26 Lôr a judicavin il popul dì e gnot. Cuant che a jerin afârs impuartants a levin di Mosè e par chês altris robis plui piçulis si rangjavin par cont lôr. 27 Daspò Mosè al saludà so missêr, che al cjapà la strade par tornâ te sô tiere.

Notis:

  • 18,1 - Une conte che si ripie al timp che Mosè al à vût stât in Madian (2,11-4,31). Jetro, predi di Madian, al ricognòs la grandece dal Signôr e i ufrìs sacrificis. Chest nol vûl dî però che il Signôr al sedi stât il so Diu.
  • 18,2 - Al è l’unic puest là che si dîs che Mosè al à mandade indaûr la sô femine.
  • 18,13 - Si varès di scrupulâ che i ebreus a fossin in tancj e ormai sistemâts. Cheste “decentralizazion” dal podê judiziari e je une robe vignude di sigûr plui in ca.
Cjapitui: