BIBIE IN LINIE

Cjapitul 28

IL REAM DI SALOMON

REAM DI GJOSAFAT

Ream di Acaz

28 1 Cuant che Acaz al deventà re, al veve vincj agns; al regnà par sedis agns in Gjerusalem. Nol fasè ce ch’al jere ben pai vôi dal Signôr, sul stamp di David so von. 2 Al cjaminà pes stradis dai rês di Israel; al rivà parfin a fâ fondi statuis pai Baals. 3 Al brusà incens te concje di Bet-Inom; al brusà i siei fîs tal fûc, fasint lis stessis edentichis inicuitâts dai popui che il Signôr al veve fats cori denant dai fîs di Israel. 4 Al sacrificave e al brusave incens sui çucs, sui cuei e sot di ogni arbul vert.

5 Ma il Signôr so Diu lu metè tes sgrifis dal re dai arameus, che lu vincerin e i puartarin vie un stragjo di presonîrs e ju menarin a Damasc. Al fo metût ancje tes mans dal re di Israel, che i veve molade une scopule fenomenâl. 6 Pekac, fi di Romelie, intune sole dì al maçà centmil oms di Gjude, ducj oms di valôr, parcè che a vevin butât di bande il Signôr, Diu dai lôr vons. 7 Zicrì, un campion di Efraim, al copà Maaseie fi dal re e Azrikam sorestant dal palaç e Elkane lûctignint dal re. 8 I fîs di Israel a menarin presonîrs, dute int puartade vie ai lôr fradis, dusinte mil di lôr, fra feminis, fîs e fiis; a rafarin ancje un disordin di robe che le strafuirin in Samarie.

9 Al jere ventilà un profete dal Signôr, ch’al veve non Oded. I le incuintri al esercit ch’al rivave in Samarie e al disè: “Ve, par vie ch’al è disdegnât cuintri di Gjude, il Signôr, Diu dai vuestris vons, us ai à metûts tes vuestris mans. Vualtris però ju vês fats fûr cuntune asse tant grande ch’e je rivade fint in cîl. 10 Cumò vualtris o disês di tignî sotans, tant che vuestris sclâfs e sclavis, la int di Gjude e di Gjerusalem. Ma no vêso pecjât ancje vualtris denant dal Signôr vuestri Diu? 11 Scoltaitmi cumò: tornait a mandâ indaûr i presonîrs ch’o vês cjapât parmìs dai vuestis fradis, parcè che senò la fumate dal Signôr e plombarà parsore di vualtris”.

12 Cualchi sorestant dai fîs di Efraim, ven a stâi Azarie fi di Zuan, Berechie fi di Mesilemot, Ezechie fi di Salum, e Amase fi di Caldai si meterin cuintri di chei ch’a tornavin indaûr de vuere 13 e ur diserin: “No stait a puartâ culì i presonîrs, parcè che o vin za su pe schene un grant pecjât cuintri dal Signôr. Vualtris o vês chê di fâ cressi ancjemò di plui il numar dai nestris pecjâts e des nestris tristeriis, cu la cuâl che la nestre colpe e je za avonde grande e che parsore di Israel e je prontade une rabie che lu incenerissarà”.

14 Alore i soldâts a molarin denant dai sorestants e di dute la semblee i presonîrs e dut ce ch’a vevin rafât. 15 Un pôcs di lôr, clamâts par non, si meterin a ristorâ i presonîrs; chei ch’a jerin crots ju taponarin e ju vistirin cu la munture rafade in vuere; ur derin di mangjâ e di bevi; ju medearin cun ongints; podopo, cjamâts sui mus chei che no rivavin a cjaminâ, ju menarin in Gjeric, citât dai palmârs, dongje dai lôr fradis. Daspò a tornarin in Samarie.

16 In chel fratimp il re Acaz al mandà a domandâi une man al re de Assirie. 17 I idumeus a vevin za stât une volte e a vevin batût Gjude e fat un slac di presonîrs. 18 Ancje i filisteus si jerin sparniçâts pes citâts de Sefele e dal Negeb di Gjude, cjapant Bet-Semes, Aialon, Ghederot, Soco e dulintor, Timne e dulintor, Ghimzo e dulintor, e sistemantsi aventi. 19 Par vie che il Signôr i veve fate sbassâ la creste a Gjude par colpe di Acaz re di Gjude, ch’al veve reonzude l’inicuitât in Gjude e ch’al veve butât di bande il Signôr.

20 Ancje Tiglat-Pilezer, re de Assirie, al marçà cuintri di lui e lu tibià, impen di dâi une man. 21 Acaz al sfurnì il templi, il palaç dal re e dai princips e i consegnà dut a la Assirie, ma no i rivà nissun jutori di sorte.

22 Ancje cuant che al jere te streme, chest re Acaz no si rindeve di lâ cuintri dal Signôr. 23 Al sacrificà ai dius di Damasc, che lu vevin fruçât, disint: “Za che i dius dai rês di Aram ur dan une man ai lôr fedêi, jo ur fasarai sacrificis a lôr e lôr mi judaran”. E invezit a forin propit lôr la colpe ch’al colà lui e dut Israel. 24 Acaz al ingrumà dut il furniment dal templi e lu parà a tocs; al sierà lis puartis dal templi, biel ch’al spesseave a fâ sù altârs in dutis lis croseris di Gjerusalem. 25 In dutis lis citâts di Gjude al fasè sù altârs par brusâ incens ai dius forescj, smolant cussì la fumate dal Signôr, Diu dai siei vons.

26 Ducj chei altris siei sflandôrs e dutis lis sôs voris, lis primis come lis ultimis, a son scritis tal libri dai rês di Gjude e di Israel. 27 Acaz si indurmidì vie cui siei vons e lu soterarin in citât, in Gjerusalem, ma no lu meterin gran tai tombâi dai rês di Israel. Tal so puest al deventà re so fi Ezechie.

Notis:

  • 28,2 - Disint che Acaz al è lât daûr dai rês di Israel l’autôr i da al re il judizi plui negatîf ch’al podeve dâi.
  • 28,3 - Te concje di Ben-Inom, a sud-ovest di Gjerusalem, al jere il Tofet, là ch’a brusavin i fruts. De coruzion di chest non ebraic e je vignude fûr la Gheene (Mt 5,22.29).
  • 28,5 - La empietât di Acaz e je cjastiade cun dôs invasions di nemîs: chê dai arameus e chê dai israelits dal nord. Il grant numar di muarts al intint di dâ la idee de grandece dal pecjât.
  • 28,9 - Ancje tal ream schismatic di Israel Diu al mande i siei profetis a preâ, a cridâ, a menaçâ.
  • 28,10 - La leç (Lv 25,39) no permeteve che un ebreu al tignìs in sotanance un altri ebreu.
  • 28,15 - Seben che l’autôr al condane cence remission il schisme dal ream di Samarie, par resons di justizie al ripuarte cheste opare di caritât pai fradis cjapâts presonîrs. O sin te linie dal “bon samaritan” (Lc 10,29-37).
  • 28,20 - Cheste invasion di Gjude sot di Acaz de part dal re de Assirie no je provade. E je sigure invezit chê di trente agns dopo, sot di Senacherib.
  • 28,23 - Culì il re si palese no dome cence religjon, ma ancje cence dignitât. E Diu nol pò che reongi il cjastic.
Cjapitui: