BIBIE IN LINIE

Cjapitul 26

IL REAM DI SALOMON

REAM DI GJOSAFAT

Ream di Ozie

26 1 Dut il popul di Gjude al cjapà Ozie, ch’al veve sedis agns, e lu nomenà re impen di so pari Amazie. 2 Al tornà a fâ sù Elat e al tornà a ripiâle sot la paronance di Gjude, dopo che il re si jere indurmidît vie cui siei vons.

3 Ozie al veve sedis agns cuant ch’al deventà re; al regnà cincuantedoi agns in Gjerusalem. Sô mari, di Gjerusalem, e veve non Jecolie. 4 Al fasè ce ch’al è ben pai vôi dal Signôr, come ch’al veve fat so pari Amazie. 5 Al cirì Diu fintremai ch’al fo in vite Zacarie, che lu veve tirât sù tal timôr di Diu, e fin ch’al cirì il Signôr, Diu i dè cetante furtune.

6 Jessût in vuere cuintri dai filisteus, al fasè sdrumâ lis muris di Gat, di Jabne e di Asdod; al fasè sù fuartecis tal teritori di Asdod e in chel dai filisteus. 7 Diu i dè une man cuintri dai filisteus, cuintri dai arabos ch’a jerin in Gur-Baal e cuintri dai meunits. 8 I fîs di Amon i paiavin la tasse a Ozie e la sô innomine e rivà fintremai al confin dal Egjit, parcè che al jere deventât une vore fuart.

9 Ozie al fasè sù toratis in Gjerusalem te puarte dal Cjantonâl e te puarte de Concje e sul Cjantonâl e lis rinfuarçà. 10 Al fasè sù toratis ancje te pustote e al sgjavà un grum di poçs parcè che al veve un stragjo di besteam tant te planure che sul plan; al veve int che i lavoravin i cjamps e i vignâi tant su pes monts che tes culinis, parcè che al veve passion pe tiere.

11 Ozie al veve un esercit ben armât e pront a combati, dividût in schiriis seont il numar dal lôr cens fat dal scriturist Jeiel, dal intendent Maaseie, sot il comant di Ananie, un dai graduâts dal re. 12 Ducj i sorestants des fameis di chei oms di valôr a jerin in dut doimil e sîscent. 13 A vevin sot di sè un esercit di tresinte e siet mil e cinccent vuerîrs di grant valôr, pronts a dâi une man al re cuintri dal nemì. 14 A lôr, ven a stâi a dut l’esercit, Ozie ur furnì scûts e lancis, elmets, coracis, arcs e claps pes fiondis. 15 In Gjerusalem al veve fat fâ machinaris, inventâts di un di mistîr, che ju sistemà su lis toressis e sui cjantonâi par trai frecis e clapons. Il non di Ozie al rivà fintremai tes tieris lontanis; al deventà potent, parcè che lu judarin un grum.

16 Ma par colpe di dute chê potence il so cûr al montà tant in supierbie che si ruvinà. Di fat si slontanà dal Signôr so Diu. Al jentrà tal templi par brusâ l’incens sul altâr. 17 Daûr di lui al jentrà il predi Azarie cun otante predis dal Signôr, oms sants. 18 Lôr si meterin cuintri dal re Ozie disint: “No ti spiete a ti, Ozie, di ufrî l’incens, ma ai predis fîs di Aron, ch’a son stâts onzûts par ufrî l’incens. Salte fûr dal santuari, parcè che tu sês lât cuintri de leç. No tu âs dirit a la glorie ch’e ven dal Signôr Diu”. 19 Ozie, ch’al veve in man il turibul par ufrî l’incens, si inrabià. Biel ch’al sfogave dute la sô rabie cuintri dai predis, si spiegà la levre sul so cerneli presince dai predis tal templi, dongje dal altâr dal incens. 20 Azarie, prin predi, e ducj i predis si voltarin viers di lui, ch’al veve la levre sul cerneli. Lu faserin saltâ fûr di li dal moment; e ancje lui al spesseà a jessî, parcè che il Signôr lu veve colpît. 21 Il re Ozie al restà cu la levre fintremai la dì de muart. Al vivè tune cjase a part, sicu levrôs, cence podê meti pît tal templi. So fi Jotam al comandave il palaç e al governave la int de regjon.

22 Ducj chei altris sflandôrs di Ozie, i prins come i ultins, ju à contâts il profete Isaie fi di Amoz. 23 Ozie si indurmidì vie cui siei vons e lu soterarin cun lôr tal cjamp dongje dai tombâi dai rês, parcè che a disevin: “Al à la levre”. Tal so puest al deventà re so fi Jotam.

Notis:

  • 26,1 - In 2 Re 14,21 il non ebraic al è Azarie. Al semee però plui coret il non di Ozie, dât dal Cronist. Cualchidun al à scrupulât ancje che Ozie al sedi il non come re e Azarie il non personâl.
  • 26,3 - Pò dâsi che Ozie al vedi vût cjapât in man lis brenis dopo de scopule che Joas re di Israel i veve dade a so pari.
  • 26,5 - Chest Zacarie, om di religjon, al podeve jessi un predi o un levit; al à vude sul re la stesse influence dal predi Joiade sul re Joas.
  • 26,6 - Dute cheste furtune militâr e sociâl e dut chest sflandôr di ativitâts a son une conseguence dal jutori che Diu ur da a di chei ch’a van indenant cu la sô leç. La potence dal re e je un spieli dal bonvolê di Diu.
  • 26,15 - Chescj machinaris a son une sorte di catapultis, che lis cognossevin ancje in Assirie. Il re nol sbelee i progrès de tecniche militâr par slargjâ la sô paronance.
  • 26,16 - La gnove leç su la religjon no permeteve che un laic al metès pît tal santuari (cfr. Es 30,7-9; Nm 18,1). Te ete di David e di Salomon invezit il re al veve une sô part ancje tes funzions. Salacor Ozie, deventât fuart, al pensave di meti sot i pîts ancje i predis. Di chi la lôr proteste e condane.
  • 26,19 - Se un al veve la levre, al deventave soç e nol podeve jentrâ tal santuari (Lv 13,45). Te stesse maniere e jere stade cjastiade ancje la sûr di Mosè (Nm 12,10). Dopo di chest cjastic trement di Diu, il re al sarà un malât isolât de societât e nol podarà nancje tignî il podê; che di fat al cjaparà il comant so fi Jotam.
  • 26,20 - Scorsât dal templi, il re nol podeve plui vivi nancje tal palaç, ch’al jere dutun cul templi.
  • 26,23 - No tai tombâi sgjavâts tal cret ma tai cjamps dulintor.
Cjapitui: