BIBIE IN LINIE

Cjapitul 17

lis robis ch’a rivuArdin il presint

La grande pelande

17 1 Alore un dai siet agnui ch’a àn lis siet copis si svicinà e mi disè: “Ven, ti fasarai viodi la condane de grande pelande ch’e sta sentade ad ôr des grandis aghis. 2 Cun jê a àn vût stât ducj i rês de tiere e la int di chest mont si è incjocade cul vin des sôs porcariis”. 3 L’agnul mi puartà in spirt tal desert. Li o viodei une femine sentade parsore di une besteate rosse, dute fodrade di nons di blestemis, cun siet cjâfs e cun dîs cuars. 4 La femine e jere vistude di purpure e di scarlat, plene di aur, di pieris di valôr e di corais; te man e veve une cope d’aur, incolme dai disordins e des sporcjetâts de sô malevite. 5 Sul cerneli e veve scrit un non mistereôs: “Babilonie, la grandone, la mari des pelandis e dai disordins dal mont”.

6 E o viodei che chê femine e jere cjoche dal sanc dai sants e dal sanc dai martars di Gjesù. Viodintle, o restai scaturît. 7 Ma l’agnul mi disè: “Parcè po ti dastu di marivee? Ti spiegarai il misteri de femine e de besteate che le ten sù, cun siet cjâfs e cun dîs cuars.

8 La besteate che tu âs viodude e jere ma no je plui; e vignarà sù dal Abìs ma par finîle malamentri. E la int de tiere, che il lôr non nol è scrit tal libri de vite di cuant ch’al è mont, a restaran viodint che la besteate e jere e no je plui, ma e tornarà a comparî. 9 Chi al covente un cjâf di grant sintiment. I siet cjâfs a son i siet çucs là ch’e je sentade la femine; e a son ancje siet rês. 10 I prins cinc a son za lâts; int reste in vite ancjemò un. Chel altri nol è ancjemò vignût e cuant ch’al vignarà le fasarà curte. 11 Rivuart a la besteate ch’e jere e che no je altri, e je tant l’otâf re che un dai siet, ma e va a finîle malamentri. 12 I dîs cuars che tu âs viodûts a son dîs rês, che no àn ancjemò no vût un ream; a fasaran di rês ma dome par un’ore, insieme cu la besteate. 13 A àn ducj chel stes intent: consegnâi la lôr fuarce e il lôr podê a la besteate. 14 Si bataran cuintri dal Agnel, ma l’Agnel ju vinçarà, parcè che al è il paron dai parons e il re dai rês e chei ch’a son cun lui a son i clamâts, i elets e i fedêi”.

15 E l’agnul mi disè: “Chês aghis che tu âs viodudis, là ch’e je sentade la pelande, a rapresentin popui, turbis, gjernaziis e lenghis. 16 I dîs cuars che tu âs viodûts e la besteate a odearan la pelande, le discrotaran e le brusaran cul fûc. 17 Di fat Diu ur à metût tal cjâf di fâ rivâ in puart il so disen e di metisi d’acuardi par dâi il lôr ream a la besteate fin che lis peraulis di Diu no saran colmadis. 18 La femine che tu âs viodude e rapresente la citât grande, ch’e parone sun ducj i rês di chest mont”.

Notis:

  • 17,1 - Al è un cjapitul intrigôs, massime tal rivâ a capî ducj i detais e a componiju. Al trate dal cjastic di Rome, capitâl de idolatrie, rapresentade di une femine ch’e va cun ducj.
  • 17,2 - A son i rês de tiere e i popui paians che si son butâts te religjon dal imperi.
  • 17,3 - I siet cjâfs a saressin i siet çucs di Rome e i dîs cuars i rês sotans ch’a cirin di ribaltâ la sente dal imperadôr.
  • 17,6 - Clâr il riferiment a lis persecuzions cuintri dai cristians.
  • 17,9 - Siet al è, come ch’o vin dit, un numar simbolic. Al sta a dî ducj i imperadôrs o rês romans.
Cjapitui: