BIBIE IN LINIE

Cjapitul 16

lis robis ch’a rivuArdin il presint

Lis siet copis

16 1 Podopo o sintii dal templi une vôs fuarte che ur diseve ai siet agnui: “Lait e strucjait su la tiere lis siet copis de vendete di Diu!”.

2 Al partì il prin e al strucjà la sô cope su la tiere. S’invià une plae dolorose e maligne sun ducj i oms ch’a vevin il sigjîl de besteate e che si butavin in genoglon denant de sô statue.

3 Il secont al strucjà la sô cope sul mâr, ch’al deventà sanc come chel di un muart e al murì dut ce che di vîf al jere tal mâr.

4 Il tierç al strucjà la sô cope sui flums e tes risultivis des aghis, ch’a deventarin sanc. 5 In chel o sintii l’agnul des aghis ch’al diseve:

“Tu sês just, tu che tu sês e tu jeris,

tu, il sant,

parcè che cussì tu âs fate sentence.

6 Lôr a àn spandût il sanc dai sants e dai profetis,

e tu tu ur âs dât di bevi sanc,

propit come ch’a mertavin!”.

7 O sintii une vôs dal altâr ch’e diseve:

“Propit, Signôr, Diu, paron di dut,

lis tôs sentencis a son veris e justis!”.

8 Il cuart agnul al strucjà la sô cope sul soreli e i fo permetût di brusâ i oms cul fûc. 9 E i oms a lerin in cinise pal masse calôr e a blestemavin il non di Diu ch’al à tes sôs mans flagjei di chê fate, impen di ricrodisi e di dâi glorie.

10 Il cuint al strucjâ la sô cope su la sente de besteate e il so ream al plombà te scuretât. I oms si muardevin la lenghe pal grant dolôr e 11 a blestemavin il Diu dal cîl par vie dai grancj dolôrs e des plais, impen di pintîsi di ce ch’a vevin cumbinât.

12 Il sest al strucjà la sô cope sul grant flum, l’Eufrât, e lis sôs aghis si suiarin par prontâur il passaç ai rês di jevade. 13 In chel o viodei a saltâ fûr de bocje dal dragon e de bocje de besteate e de bocje dal profete bausâr trê spirts malmonts, ch’a semeavin crots: 14 di fat a son spirts di demonis ch’a fasin spiei e a van a regonâ i rês de tiere pe vuere de grande zornade di Diu, il grant paron.

15 Ve, jo o ven tant che un lari. Furtunât chel ch’al sta in vuaite e al ten cont dai siei vistîts par no scugnî lâ crot e mostrâ lis sôs vergognis.

16 A derin dongje i rês tal lûc che par ebraic i disin Armaghedon.

17 Il setim al strucjà la cope tal aiar e dal templi, de bande de sente, e saltà fûr une vôs tremende ch’e diseve: “Al è fat dut!”. 18 A capitarin folcs, berlis e tons, compagnâts di un taramot tant grant che no ’nd jere stât un compagn di cuant che i oms a vivin su la tiere. 19 La grande citât si slambrà in trê tocs e si sdrumarin lis citâts dai paians. Diu si visà di Babilonie, la grandone, par dâi di clucâ la cope dal vin de sô vendete ch’e incenerìs. 20 E sparì ogni isule e i mârs le tovarin. 21 E dal cîl e plombà jù parsore dai oms tampieste di sgrisulâsi, cun àsins dibot di mieç cuintâl, e i oms a blestemarin Diu par vie dal flagjel de tampieste, parcè che al jere propit un flagjel di voltâsi di sanc.

Notis:

  • 16,16 - E je la mont di Meghido, tal Carmêl, là che il re Gjosie al lassà la piel (2 Re 23,29). E je passade in proverbi tant che lûc che ur puarte disgracie a di chei che si dan dongje aventi.
  • 16,21 - “di mieç cuintâl”: leteralmentri “come un talent”. Impen di mendâsi, i oms a blestemavin ancjemò di plui. Nol è dit che un cjastic o une prove a fasin par fuarce rinsavî. La gracie e je simpri un don di Diu.
Cjapitui: