BIBIE IN LINIE

Cjapitul 11

lis robis ch’a rivuArdin il presint

I doi testemonis

11 1 Podopo mi fo dade une cjanusse, uso une stage, e mi fo dit: “Jeve sù e misure il santuari di Diu e l’altâr e il numar di chei ch’a son li ch’a laudin. 2 Il curtîl, ch’al è fûr dal santuari, lassilu di bande, no sta misurâlu, parcè che ur al àn dât ai paians ch’a tibiaran la citât sante par corantedoi mês. 3 Ma o fasarai in mût che i miei doi testemonis, vistûts di sac, a rivin in puart cu la lôr mission di profetis par mil dusinte e sessante dîs”. 4 Chescj a son i doi ulivârs e i doi cjandelîrs ch’a stan denant dal Signôr dal mont. 5 Se cualchidun i vignis sù chê di fâur dal mâl, de lôr bocje al saltarà fûr un fûc ch’al brustulissarà i siei nemîs. E ducj chei ch’a masanin alc cuintri di lôr, a àn di fâ cheste fin. 6 Lôr a àn il podê di inclostrâ il cîl par che no coli nancje une gote di ploe intant ch’a profetaran. A àn ancje il podê di tramudâ l’aghe in sanc e di pestâ la tiere cun ogni sorte di flagjei ogni volte ch’a volaran. 7 E cuant ch’a varan finide la lôr testemoneance, la bestie ch’e ven sù dal Abìs si butarà cuintri di lôr, ju vinçarà e ju coparà. 8 I lôr cuarps a saran esponûts su la place de grande citât, che spirtualmentri e à non Sodome e Egjit, juste là che il lôr Signôr al è stât metût in crôs. 9 Oms di ogni popul, tribù, lenghe e gjernazie a viodaran i lôr cuarps par trê dîs e mieç e no lassaran che i lôr cuarps a vegnin metûts tun tombâl. 10 La int de tiere e fasarà fieste su di lôr, a saran contents e si fasaran regâi, parcè che chescj doi profetis a jerin il torment de int de tiere.

11 Ma passâts trê dîs e mieç, Diu ur soflà intor il spirt de vite, che ju tornà a meti in pîts cun grant spac di chei ch’a jerin li a cjalâju. 12 Alore a sintirin dal cîl un grant berli: “Lait sù!”, e a lerin sù in cîl tun nûl sot i vôi dai lôr nemîs. 13 Juste in chel al capità un grant taramot ch’al sdrumà la decime part de citât: in chel taramot a muririn in siet mil di lôr. Chei ch’a jerin restâts, ducj scaturîts, a laudarin il Diu dal cîl.

14 Cussì al passà ancje il secont “Puars mai vualtris!”; e ve ch’al capità il tierç “Puars mai vualtris”.

La setime trombe

15 Al sunà la trombe il setim agnul e il cîl si jemplà di vosonis tremendis ch’a disevin:

“Il ream dal mont

al è dal Signôr nestri e dal so Crist;

lui al regnarà tai secui dai secui”.

16 Alore i vincjecuatri viei sentâts sui lôr scagns denant di Diu,

si butarin cu la muse par tiere e laudarin Diu disint:

17 “Nô ti ringraciìn,

Signôr Diu, paron di dut,

che tu sês e che tu jeris,

parcè che tu âs metude man a la tô grande potence

e tu âs metût in pîts il to ream.

18 I paians si jerin sustâts

ma e je rivade l’ore dal to svindic,

il timp di judicâ i muarts,

di dâur il merit ai tiei fameis,

ai profetis e ai sants

e a ducj chei ch’a àn teme dal to non,

piçui e grancj,

e di fâle finide cun chei

ch’a fìschin la tiere”.

19 Alore si daviergè il santuari di Diu tal cîl, e tal santuari e comparì l’arcje dal pat. A tacarin po folcs, berlis, tons, taramot e une tampieste di chês.

Notis:

  • 11,2 - Dopo di Denêl (7,25), chest timp di trê agns e mieç al è deventât il timp di ogni persecuzion. Chi si trate de persecuzion di Rome.
  • 11,4 - In Zacarie i doi ulivârs ch’a tornin a meti in sest il templi e il popul dopo dal esili a son Gjosuè e Zorobabel. Cualchidun, tratantsi de glesie di Rome, al à scrupulât che si trati ancje di Pieri e di Pauli. Si baline sul inforsit.
  • 11,7 - La besteate al podarès jessi Neron, stamp dal anticrist.
  • 11,8 - La grande citât des porcariis e dai vizis e je Rome. Il riferiment a la muart di Crist nus puarte però ancje a Gjerusalem.
Cjapitui: